El CN l’Escala acull la presentació de FanCat, una nova eina per conèixer on s’ubiquen els boscos de fanerògames
Aquesta temporada d’estiu, la navegació a Catalunya es podrà fer d’una manera més respectuosa envers els ecosistemes marins gràcies al fet que ja és a l’abast de la ciutadania FanCat, un mapa cartogràfic que, conjuntament amb l’aplicació gratuïta CarryMap, permet localitzar l’embarcació i conèixer on s’ubiquen els boscos de fanerògames al litoral català a través d’un dispositiu mòbil.
D’aquesta manera, es posa a l’abast de tothom la informació disponible sobre els boscos marins existents al litoral català, per tal de minimitzar possibles afectacions i impactes negatius que pugui ocasionar el fondeig lliure.
El Club Nàutic l’Escala ha acollit part de l’acte de presentació de FanCat, que ha comptat amb la presència de la Consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural l’Hble. Sra. Teresa Jordà. Abans de marxar per proseguir amb la seva agenda, la Consellera ha reservat part del seu temps per firmar el llibre de visites del Club i conversar una estona amb el seu President, Narcís Carreras, i el Director Gerent de l’associació esportiva, Raimon Roca.
Al litoral de Catalunya hi ha una extensió d’unes 9.300 ha de praderies de fanerògames marines que per les seves característiques ecològiques conformen zones d’alt valor per a la biodiversitat. Així, a més de contribuir a la mitigació del canvi climàtic capturant CO2, constitueixen ecosistemes idonis per a la reproducció, resguard, alimentació i creixement de moltes espècies marines, algunes d’interès pesquer com l’escórpora, la sèpia, el roger o l’orada.
Els herbassars marins també son claus pel que fa l’estabilització de la dinàmica de les sorres, mantenen i renoven la sorra de les platges, oxigenen l’aigua del litoral i fan de bioindicadors, ja que aquestes plantes són molt sensibles a la contaminació i es desenvolupen de manera òptima en zones on la qualitat de les aigües és l’adequada.
Probablement l’espècie més coneguda és la Posidonia oceànica (endèmica del Mediterrani i protegida per normatives ambientals), però a Catalunya també podem trobar grans extensions d’altres plantes marines com ara la Cymodocea nodosa i, en algunes zones, la Zostera noltii.
La gran extensió que presenten algunes praderies no sempre és sinònim d’una gran fortalesa ecològica. La complexa estructura que genera l’establiment d’una gran quantitat d’interrelacions entre les diferents espècies i els micro-hàbitats, provoca que l’equilibri intern dels herbassars sigui molt més delicat del que aparentment pot semblar.
La fragilitat dels herbassars, conjuntament amb els impactes que generen les activitats humanes, fan que s’hagin de tractar aquests hàbitats amb una cura especial. A més, aquests hàbitats tenen una recuperació molt lenta a causa del seu lent creixement horitzontal (calen segles sense cap agressió per poder recuperar la complexa estructura d’una praderia).
Avantatges del nou mapa del fons marí: