Acpet – Port News

La parella espanyola va arribar a la medal race amb un avantatge que convidava a l’optimisme: els valia amb ser sisens per a pujar al podi i tercers per a tenir a les seves mans l’or.

Florian Trittel (Club Nàutic El Balís) i Diego Botín tenien dues opcions: sortir al camp de regates de Marsella amb la calculadora a la mà o disposats a demostrar per què són la millor tripulació del món en la classe skiff masculí.

La parella espanyola va arribar a la medal race amb un avantatge que convidava a l’optimisme: els valia amb ser sisens per a pujar al podi i tercers per a tenir a les seves mans l’or. Però després del trauma que va passar Diego Botín a Tòquio 2020, no van deixar res a la sort.

En els anteriors Jocs Olímpics, Botí i López Marra van quedar empatats amb Bèlgica, però una dolenta medal race i el desempat per punts totals (sense descarts) els va condemnar a un amarg quart lloc.

Amb aquell trauma ben present, Botín i Trittel ja van deixar clar a les regates del dijous que no sortirien a especular amb el resultat. La falta de vent va ajornar la lluita per a les medalles, però vint-i-quatre hores més tard el pla era el mateix.

No hi havia una altra via per a una parella que va néixer a penes uns mesos després de Tòquio 2020 i que arribava als Jocs Olímpics de París 2024 com a número u del rànquing mundial.

El 2022, sense arribar encara a l’any de treball junts, Botín i Trittel van ser campions d’Europa i subcampions del món; en 2023 van sumar un bronze mundial; i en 2024, en la recta final cap als Jocs Olímpics, de nou bronze, segon en la Setmana Olímpica i victòria també en el Trofeu Sofía de Palma.

Per a què sortir calculadora en mà? Tenien a més un compte pendent perquè, encara que havien demostrat una enorme regularitat durant la setmana, encara no havien guanyat cap regata a Marsella.

Botín i Trittel es van donar aquest gran gust en la medal race, imposant-se a Països Baixos i Nova Zelanda per a tancar de manera brillant aquest or olímpic. Els oceànics Isaac McHardie i William McKenzie es van fer amb la plata, mentre que el bronze va ser per als estatunidencs Ian Barrows / Hans Henken.

“Ha estat una setmana molt dura, amb molta pressió. Ens costava dormir a les nits. Però hem traçat un pla, l’hem complert rigorosament i ens ha sortit”, va afirmar Diego Botín per a TVE. “Quan treballes tan dur per a alguna cosa i et surt, no hi ha una sensació igual”.

“Encara em costa assimilar-ho. Havia visualitzat molt el moment de travessar la línia de meta, però encara necessito digerir-ho per a assimilar tot això”, va afegir Florian Trittel, ja sense veu però encara sense donar crèdit a la medalla.

Els uruguaians Fernando Diz i Hernán Umpierre, que havien començat molt bé les regates fallides del dijous, no van tenir igual sort el divendres i van quedar en 10ª posició final. Tres anys després, Trittel afegeix aquest or olímpic al diploma que va aconseguir al costat de Tara Pacheco en el Nacra 17 de Tòquio 2020, i Botín cura aquell traumàtic quart lloc amb el millor remei possible.

/ Ports de Catalunya (ACPET) – olympics.com