Acpet – Port News

En el cas del remolc marítim, és significativa la nova definició de “remolc de fortuna”, distingint-ho del “remolc transport” o el “remolc maniobra”. Aquest remolc es produeix quan es sol·licitin serveis de remolc en situació extraordinària, que no arribin a constituir un supòsit de salvament marítim, sense haver-se fixat prèviament les condicions de la seva prestació i preu, establint la LNM que l’armador del buc remolcador tindrà dret a una remuneració adequada pels serveis prestats, que de no aconseguir-se amistosament serà establerta per l’Administració Marítima competent.

La remuneració que ha de percebre l’armador, en el cas de el “remolc de fortuna”, inclourà els danys i perjudicis soferts pel seu buc en ocasió del remolc, el guany deixat d’obtenir durant el temps de prestació, i un preu adequat al servei prestat. Aquesta remuneració no estarà condicionada a l’èxit de l’operació. Segons la nova normativa les accions nascudes del contracte de remolc prescriuen en el termini d’un any.

La Llei estableix que els òrgans competents per a la determinació dels premis i remuneracions per remolcs són els òrgans competents de l’Armada que coneixeran les accions relatives a les remuneracions per “remolcs de fortuna”, sent aquests el Consell d’Arbitratges Marítims i els auditors d’arbitratges marítims. La seva composició, règim jurídic, àmbit territorial i altres extrems necessaris per al seu funcionament encara han d’establir-se reglamentàriament.

Els interessats en tals procediments podran optar per anar als citats òrgans de l’Armada o a la jurisdicció civil ordinària. Si no hi hagués acord entre els interessats, prevaldrà la jurisdicció civil ordinària, que es substanciarà conformement al procediment declaratiu ordinari o verbal previst en la Llei d’Enjudiciament Civil, segons correspongui en raó de la quantia reclamada.

Els qui durant la navegació o des de la costa salvessin béns (troballa) que trobessin desposseïts i fossin de propietat desconeguda estaran obligats a comunicar-ho a l’Armada al primer port d’escala. L’Armada incoarà un expedient per al  descobriment dels legítims propietaris, en la forma que reglamentàriament es determini, que necessàriament haurà d’incloure la notificació al cònsol de pavelló si es tractés de bucs o embarcacions matriculades. El salvador podrà mentrestant retenir els béns salvats, adoptant les mesures necessàries per a la seva adequada conservació.

El salvador tindrà dret a retenir el buc i altres béns salvats sota el seu control, en el port o lloc al que s’hagin conduït després de la finalització de les operacions de salvament mentre no es constitueixi al seu favor garantia suficient per l’import del premi que es reclami, sense perjudici de les accions que li corresponguin per rescabalar-se de les despeses de conservació i per obtenir el preu que pel salvament procedeixi.

Localitzat el propietari, l’òrgan competent de l’Armada procedirà a notificar la seva identitat al salvador, assistint llavors al propietari o armador l’obligació d’acceptar, una vegada portats a lloc segur el buc o altres béns, el lliurament d’aquests, quan així ho demani el salvador i això sigui raonable.

En el cas que el propietari no fos localitzat en el termini de sis mesos des de l’inici de l’expedient administratiu, l’Armada adoptarà les mesures pertinents per a la taxació dels béns salvats. Si el valor no excedís de tres mil euros, el salvador farà seus els béns una vegada pagats les despeses de l’expedient. Si el valor superés la referida quantitat es vendran els béns en pública subhasta, sent per al salvador, una vegada pagats les despeses de l’expedient, a més d’aquest import un terç de la part del preu obtingut que excedeixi de tres mil euros més les despeses en què hagi incorregut. La resta, si hi hagués, s’ingressarà al Tresor Públic.

L’anterior s’entén, en tot cas, sense perjudici del que es disposa per als béns de comerç prohibit o restringit, en aquest cas l’Armada procedirà a donar a aquests béns la destinació que correspongui conforme a la legislació que resulti aplicable.

Les autoritats dels ports vénen obligades a facilitar l’entrada i estada dels béns salvats podent no obstant això repercutir en el seu legítim titular les despeses en què hagués incorregut. La troballa i recuperació immediata de béns abandonats a les aigües o les seves costes es considerarà com a salvament, tret que siguin producte del mateix mar o de les aigües navegables. Aquells salvadors que efectuïn les operacions ordenades o supervisades per autoritats públiques tindran dret a premi d’acord amb el que es disposa en la LNM.

SBC-diariodenautica.com