835 empreses de diferents dimensions i tipologia tenen la seva seu dins els ports esportius catalans. Hi ha que preservar aquest teixit empresarial que dona feina a 32.638 persones

Les embarcacions, per seguretat de les mateixes i dels tripulants, requereixen un manteniment i revisió periòdica per part dels usuaris

Els Ports Esportius són espais amplis a l’aire lliure, grans parcs vora el mar sense aglomeracions, d’ús habitual de persones que ja comparteixen espais comuns

L’Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET) demana que els Ports Esportius puguin rebre els seus usuaris en les primeres fases del desconfinament. Degut a les característiques sectorials dels ports i la legalitat vigent, malgrat l’Estat d’Alarma s’han de tenir les instal·lacions en servei i seguir cuidant dels 30.000 vaixells que s’aixopluguen en els amarraments dels 45 ports esportius de la costa catalana, sense descurar la vigilància i control del mirall d’aigua, a més de tots els establiments -avui tancats- de l’àrea de terra, i el manteniment general de tot el recinte portuari. Aquesta activitat que realitzen els concessionaris, és una despesa important i ineludible en un moment en que tots els elements d’explotació són nuls. Els ports estan oberts 365 dies al any i 24 hores al dia, circumstància que fa molt difícil poder reduir la important despesa vinculada a aquesta disponibilitat. Hi ha una gran preocupació pel futur del sector. Un futur que es presenta molt complicat i amb importants conseqüències econòmiques i laborals si aquesta fase de confinament s’allarga gaire més. 

• L’ACPET, sempre sota les mesures de seguretat decretades per les corresponents autoritats, remarca diversos aspectes d’importància pel retorn a l’activitat com que:
• El lleure familiar, des de la seva vessant nàutica, té el seu centre neuràlgic en els Ports Esportius. Si a partir del dia 2 es pot sortir a passejar, també és necessari que es pugui sortir a passejar en barca o vaixell.
• El vaixell no deixa de ser una prolongació del confinament. El 88% de la flota són embarcacions inferiors a 10 metres de eslora. Son espais gairebé individuals o amb màxim 4 persones, sovint del mateix nucli familiar. Un cop a bord i ja dins el mar la mobilitat i apropament a altres persones no és possible.
• No hi ha que confondre el lleure nàutic amb la competició nàutica, (regates de vela, etc.) i encara menys amb la molt minoritària nàutica de luxe, la de grans iots, que no representa ni el 0,2 % de la flota.
• Les embarcacions, per seguretat de les mateixes i dels tripulants, requereixen un manteniment i revisió periòdica per part dels usuaris, pel que és molt important que aquestes persones, que gaudeixen del lleure nàutic, i que són la majoria de les que tenen embarcacions als ports, puguin accedir-hi, engegar motors, carregar bateries, revisar bombes de buidatge, netejar cobertes, cuidar la teca, fer petites reparacions, i per descomptat sortir al mar.
• Els ports esportius són principalment espais molt amplis a l’aire lliure, vora el mar, on no hi ha grans aglomeracions de gent.
• El lleure nàutic és una activitat que es fa a nivell individual o amb molt poques persones. Si alguna cosa es pot considerar de baix risc en quan a la propagació del Coronavirus, és sortir a navegar, ja sigui a vela, a motor, o a pescar. El lleure nàutic és bàsicament familiar, el que comporta que encara quedi més relativitzat el risc de propagació vírica, ja que són persones que habitualment comparteixen espais comuns.
• La pràctica de la vela, així com d’altres esports nàutics com el paddle sup o el caiac, en molts casos es realitza de manera individual i sempre a l’aire lliure. 

L’ACPET te associats el 95% dels Ports Esportius i Turístics de Catalunya.  Des de l’Associació remarquen la importància de que l’activitat torni a reactivar-se quan abans millor, ja que en depenen 835 empreses amb 32.638 llocs de treball, entre directes, indirectes i induïts. Cal remarcar que degut a la importància del lleure nàutic, es tracta d’un sector clau per a l’economia i que amb el suport adequat pot ser un pilar fonamental per a la supervivència del sector i la reactivació del turisme i el lleure intern.